Estirant les ales: l’efecte papallona.

 

Trenquem el nostre capoll amb paciència i estirem les ales.

Són noves. Netes. Primes i lleugeres.

Les comencem a batre.

Primer lentament, amb la timidesa de la novetat.

Però de seguida les sentim fortes i sabem que ens podrem enlairar fins on vulguem.

Els cossos es desplacen, i amb ells, l’aire.

L’aire desplaça l’aire i apareixen tèrmiques, petits remolins, imperceptibles a l’ull nu, efímers i secrets.

Cargolant-se, invisibles, pel pur i simple plaer de cargolar-se.

Ens prenem un últim instant i agafem aire abans d’abandonar la nostra llar.

Fem un últim cop d’ull a tot el que deixem enrera: sabem que és possible que no tornem mai al punt de partida.

I comencem a revolotejar alegrement ballant amb la llum del sol i els remolins tèrmics.

Esperem que disfruteu del vol tant com nosaltres.